què opinem

17/11/22

Existeix un consens a nivell internacional sobre la necessitat d’enfocar els currículums al desenvolupament competencial dels infants. La UNESCO fa anys que ho proclama en els seus informes. Defensar un sistema educatiu basat en la reproducció sistemàtica de continguts a partir de la memòria és un posicionament obsolet.

Contraposar el desenvolupament de competències al coneixement és un contrasentit, ja que precisament el coneixement és un element constituent de la competència. No hi ha competència sense coneixement: “les competències són la capacitat d’emprar coneixements (informació, conceptes, habilitats, actituds i valors) en contextos específics i per donar resposta a situacions reals”, UNESCO 2015. Per tant, les competències no  banalitzen el coneixement, sinó que és al contrari: el posen en valor i li donen sentit.

A part de tenir un enfocament competencial, el nou currículum facilita que els centres puguin dissenyar espais d’aprenentatge globalitzats, i no necessàriament estructurar-se per assignatures. També és un currículum sensible amb les necessitats i reptes de la societat en què vivim. S’explicita que els infants han de poder respondre a desafiaments locals i globals com l’emergència climàtica, els models de producció i consum insostenibles o la sensibilitat a l’hora de detectar situacions d’iniquitat i exclusió. En conclusió, el nou currículum ens ajuda a avançar tant pel que fa al desenvolupament integral dels joves (individus) com en termes de justícia social (societat).

Ara bé, entre el Decret de currículum i l’alumnat hi ha les docents. En aquest sentit, cal que el Departament d’Educació pensi i comuniqui de forma clara de quina manera es capacitarà el cos docent per a què sigui capaç de portar el currículum a les aules de tot el país. També cal que doni un marge de temps raonable al centres per a poder-lo integrar. Un bon currículum sense una bona estratègia de capacitació del cos docent pot convertir-se en un mal currículum, i en aquest punt les conselleries d’Educació i d’Universitats (la formació inicial docent encara està allunyada del nou currículum) hi tenen tota la responsabilitat.

17/11/22

Que els centres educatius tinguin autonomia per seleccionar els membres de l’equip docent és clau a l’hora d’impulsar projectes educatius sòlids i estables, condició necessària per contribuir a un aprenentatge de qualitat. 

Des d’alguns sindicats, l’argument que sovint s’aporta per criticar la capacitat dels centres a l’hora de seleccionar l’equip és que “es triarà a dit”. Hi haurà nepotisme i favoritismes. En altres paraules, formes de corrupció. Negar la capacitat de seleccionar equips perquè fomenta el nepotisme reconeix desconfiança en la professionalitat del cos docent. Defensar les docents de paraula i després negar-los una competència tan clau com la selecció de l’equip argumentant que “es triarà a dit” és un contrasentit.

Actualment, l’assignació del professorat a centres parteix de l’ordre que aquests ocupen a la llista d’interins o funcionaris, la qual s’ordena fonamentalment per ordre d’antiguitat. Creiem que l’assignació aleatòria d’una llista que premia l’antiguitat no és un mètode més legítim ni fiable que el criteri de l’equip de direcció d’un centre.

No obstant això, si els centres educatius han de seleccionar el seu equip docent és imprescindible que el Departament d’Educació els capaciti per a fer-ho d’una forma justa i professional.

La recerca demostra que la pèrdua d’aprenentatge que es dona durant l’estiu és especialment greu en els entorns més desafavorits. La universalització de l’educació es dona en el sistema d’educació formal, però no en el que va més enllà de l’escola. Avançar l’inici del calendari escolar és una política en clau d’equitat que contribueix a reduir les desigualtats educatives, tot i que hi hauria altres mesures més efectives (vegeu la pregunta sobre les oportunitats educatives fora de l’horari lectiu). 

A més, hi trobem dues reserves rellevants:

En primer lloc, trobem imprescindible acompanyar l’avançament del calendari escolar amb la garantia que la totalitat de l’equip docent estarà assignat als centres educatius a finals de juny. Aquest fet farà que el curs es pugui preparar durant el mes de juliol. Si membres de l’equip arriben al setembre, amb l’avançament de l’inici del curs no és possible preparar el curs amb la qualitat que això requereix.

En segon lloc, no comprenem per què l’avançament del calendari escolar ha d’anar acompanyat d’una jornada intensiva durant tot el mes de setembre. La recerca demostra que la jornada compactada en horari de matí no afavoreix l’aprenentatge i perjudica els hàbits dels infants. A més, és una política que afecta de forma més negativa a infants i famílies en situació de vulnerabilitat i que, per tant, incrementa les desigualtats educatives. En cas que es faci efectiva la jornada intensiva durant el mes de setembre, creiem imprescindible garantir una oferta d’activitats educatives gratuïtes per a tots els infants en horari de tardes.

17/11/22

L’any 2020 ja es van recuperar els comptes previs a les retallades de l’any 2011, i el pressupost de l’any 2022 en educació és el més elevat de la història del Departament d’Educació. Tot i així, creiem que cal arribar al 6% que estableix la LEC de forma urgent. L’educació catalana està greument infrafinançada, fet que porta a que les millores s’implementin a mitges o es portin a terme de forma precària. 

Un increment de pressupost és una condició necessària per millorar l’educació, però no és suficient. Més enllà de l’increment pressupostari, és essencial que les inversions estiguin alineades amb allò que la recerca demostra que funciona en educació.

17/11/22

Al llarg dels últims mesos el professorat interí, que representa al voltant del 40% del professorat del sistema públic català, s’ha trobat  immers en un procés d’estabilització de la plantilla anomenat “concurs excepcional de mèrits” que té com a objectiu reduir la temporalitat i donar estabilitat laboral al personal interí. Es convocaven 12.859 places, i les persones admeses obtindran una plaça fixa a la funció pública. Per la gran quantitat de places a estabilitzar, aquesta convocatòria tindrà un impacte enorme sobre el sistema educatiu català. Sent una mesura de tant abast i impacte, sobta que els mitjans de comunicació no se’n facin més ressò. 

Des de Clam Educatiu creiem que aportar estabilitat al personal interí no és quelcom que haguem de fer perquè s’exigeix des d’Europa, sinó perquè l’estabilitat laboral de les docents és rellevant perquè puguin dur a terme les seves funcions amb la qualitat que socialment s’espera. Ara bé, creiem que el que seria desitjable per a un sistema públic i de qualitat és incorporar a la funció pública les docents més competents i, per això, és necessari establir un procés que permeti indentificar-les. En aquest sentit, considerem que la resolució EDU/2563/2022, de 16 d'agost, de convocatòria dels processos d'estabilització, no ofereix garanties a l’hora de valorar la competència docent.

Creiem que un procés amb garanties hauria de:

• En primer lloc, definir quin perfil docent es vol estabilitzar en el sistema. Quines són les característiques d’un bon docent? Quines competències docents poden contribuir a millorar la qualitat educativa del sistema? 

• En segon lloc, crear criteris que permetin identificar aquestes competències entre les persones candidates.

No tenir claredat sobre el perfil competencial del docent que el sistema necessita complica l’anàlisi sobre el procés d’estabilització (no se sap què s’està buscant), tot i així a continuació destaquem algunes mancances que detectem en el concurs de mèrits:

Aspecte principal: creiem que el concurs s’hauria de basar en avaluar la competència docent i no en l’antiguitat

El barem de mèrits té tres conceptes: 

• Experiència docent prèvia (7 punts). 

• Formació acadèmica (3 punts).

• Altres mèrits, que inclou la formació permanent i la superació d’oposicions prèvies (5 punts). 

Valorar l’experiència docent només com una acumulació d’anys treballats no té en compte amb quina qualitat s’ha desenvolupat la professió al llarg dels anys. I és aquest, en realitat, l’aspecte més valuós de l’experiència docent. Caldria, doncs, establir mecanismes per valorar la qualitat dels docents durant la seva pràctica educativa per poder afegir a l’experiència docent, a més de la variable de la quantitat, la variable de la qualitat.

Aspectes secundaris:

• Caldria revisar la manera com es valoren els mèrits de formació permanent. Aquesta formació està definida com la recerca continuada i voluntària del coneixement amb l’objectiu d’actualitzar-se, entre d’altres, en competències docents específiques, metodologies o gestió d’aula. Tal i com està plantejada la resolució, hi ha docents que tenen tots els punts de formació permanent que poden no haver-se format voluntàriament en els últims 10 anys i, per tant, estar desactualitzats.

• Cada any d’experiència docent en un centre públic compta 0,7 punts, mentre que cada any en un centre concertat compta 0,1 punts. Considerem que la titularitat d’un centre no té cap relació amb la qualitat docent que ha aportat aquesta experiència als docents i, per tant, no és comprensible que puntuïn diferent.

• El propi sistema és contractictori: exigeix haver superat oposicions per accedir a la funció pública per la via corrent, però en el concurs de mèrits actual el fet d’haver superat oposicions puntua molt poc. Som crítics amb el sistema d’oposicions, ja que és molt millorable a l’hora d’avaluar la competència docent de les persones candidates. No obstant això, per coherència, si l’accés tradicional a la funció pública són les oposicions no s’entén que aquest concurs de mèrits gairebé no tingui en compte aquest factor.

Proposem:

Establir processos d’estabilització de docents justos i transparents, basats en eines d’avaluació i indicadors contrastats que permetin avaluar la competència docent d’acord amb allò que s’espera d’un docent en l’actualitat.

L’objectiu és incorporar els docents més competents al sistema públic i donar-los les millors condicions perquè puguin desenvolupar la seva professió. Estabilitzar milers de places amb criteris poc rigorosos suposa perdre l’oportunitat d’incorporar al sistema públic els docents més competents, fet que repercutirà de forma negativa sobre el sistema educatiu català per molts anys.

27/06/23

Després d’uns mesos de negociació entre els sindicats docents i el Departament d’Educació, el passat 11 de maig va esdevenir un fet que aquest mes de juliol el col·lectiu docent no haurem d’anar a treballar presencialment als centres. El motiu oficial és poc clar: assegurar que les oposicions al cos docent es desenvolupen amb normalitat. Des de Clam Educatiu  veiem amb preocupació una decisió que deixa les docents sense dies de treball i preparació del curs vinent.

Tradicionalment s’ha vist la docència com una professió que treballa de forma aïllada, seguint l’organització de “una docent, una classe, una matèria, una hora”. Però si mirem endavant, i no enrere, la tendència que promouen organismes internacionals com la UNESCO i els nous currículums és una altra: la docència com a professió amb un alt grau de col·laboració. L’escola es concep com un entorn on equips docents treballem de forma conjunta i col·laborativa a l’hora de dissenyar les propostes d’aprenentatge, fer classes i avaluar l’alumnat, entre d’altres. És evident que aquesta concepció de l’educació i la professió requereix actualitzar l’organització dels centres educatius i els horaris.

Després de preguntar a les persones adherides al Clam Educatiu la seva opinió sobre la qüestió del juliol, la preocupació principal és clara: de quina manera podem dissenyar, crear i avaluar com un equip si tot el temps de treball que tenim durant el mes de juliol és individual?

A ningú se li escapa que, per oferir la qualitat educativa que la societat demana a l’escola, les docents hem de preparar el curs. D’una banda, el Departament d’Educació va decidir avançar l’inici del curs escolar. D’altra banda, també ha decidit que les docents no podem anar als centres educatius al mes de juliol. Així doncs, quan s’espera de nosaltres que preparem el curs? Una pregunta ben senzilla que, de moment, encara no té resposta.

És evident que necessitem temps per preparar el curs, i que necessitem fer-ho en equip: per acollir els nous docents que s'incorporen al centre i ajudar-los a fer-se seu el projecte educatiu on arriben (explicar-los, per exemple, quines franges d'aprenentatge tenim al centre, com globalitzem algunes matèries, quines eines d'avaluació fem servir, com fem el seguiment tutorial, les codocències, etc.) i per avaluar les propostes d'aprenentatge que hem fet aquest curs i aplicar els canvis oportuns que requereix el nou currículum.

Diverses docents també han fet arribar la seva opinió a Clam Educatiu sobre el fet que hagin de ser les direccions les que, en cas de considerar-ho necessari, demanin dies de treball presencial de l’equip docent a la inspecció educativa. Aquest fet carrega sobre les direccions tota la responsabilitat, fent evident que convocar a l’equip docent al juliol pot suposar posar-se en contra part del claustre i, a més, marca diferències entre centres i equips docents on unes voldran treballar i altres no.

Per tot això, la proposta i posicionament de Clam Educatiu és clara:

• A curt termini, cal que sindicats i Departament aclareixin al col·lectiu docent i a la societat quan s’espera que es prepari el curs el curs vinent per fer l’atenció educativa que els infants i els adolescents mereixen. També cal que es facin responsables de les seves decisions i consensos, i no que carreguin sobre les direccions les seves conseqüències.

• A llarg termini, cal actualitzar l’organització i els horaris dels centres educatius i la professió docent perquè faciliti el treball col·laboratiu dels equips, i no que ho dificulti.

17/11/22

Creiem que es tracta d’una mesura que, ben implementada, tindrà un impacte positiu en el sistema. No obstant això, pensem que es vol aplicar en un moment poc oportú (gener 2023) i que ha estat mal comunicada a la comunitat educativa.

Reduir una hora lectiva de les docents en favor d’una hora més de permanència al centre pot aportar una major qualitat a l’acció educativa, fet que repercutirà de forma positiva sobre l’aprenentatge de l’alumnat. La mesura contribueix a reduir l’aïllament docent i promoure que les professionals de l’educació disposin de més temps per coordinar-se, per cohesionar els claustres i treballar com a equips, en lloc de funcionar com a suma d’individualitats. Per aconseguir-ho, disposar d’hores presencials de coordinació és imprescindible, i l’hora de permanència guanyada pot ser una d’elles. 

Aquesta necessitat de coordinació, a més, és coherent amb el disseny i els objectius del nou currículum, que posa èmfasi en l’increment del treball transversal entre diferents àmbits,  l’impuls a la diversificació metodològica, i la introducció de noves matèries i projectes. Aquests trets distintius del nou currículum demanen, sens dubte, un augment de les hores de coordinació entre docents.

Però la pertinença d’aquesta mesura xoca amb la seva inadequada proposta d’implementació. Reduir una hora lectiva a mig curs té un cost elevat a nivell pedagògic, ja que comportarà, en molts casos, una reestructuració horària de les matèries i/o el professorat. Per tant, molts alumnes canviaran de docent a mig curs. Al mes de gener, les docents ja hauran aconseguit generar vincle amb l’alumnat i amb les seves famílies, superar el procés normal d’adaptació mútua docent-alumne, i hauran acumulat un coneixement clau sobre la manera com aprenen cadascun dels seus alumnes. Moltes docents, a més, hauran esdevingut referents per l’alumnat. 

Aquests elements, que només s’aconsegueixen amb l’observació i la comunicació durant les hores compartides dins i fora l’aula, i que són un element imprescindible per a una educació de qualitat, en molts casos es perdran i caldrà tornar a començar de nou. 

Més enllà del poc sentit pedagògic de la implementació a mig curs, també som crítics amb la política de comunicació que s’ha seguit. Donàvem per suposat que si el Departament d’Educació i els sindicats van arribar a l’acord de reduir una hora lectiva a partir de gener és perquè tenien un pla d’implementació de la decisió ben estructurat i dissenyat. Però aquest pla d’implementació no ha estat comunicat a les professionals del sector fins a finals d’octubre, moment en què els centres educatius han rebut un document amb orientacions generals que en cap cas compensen el cost educatiu que suposa canviar horaris a mig curs. El retard en la comunicació ha portat a una situació de dubtes, neguit i malestar entre el col·lectiu docent durant els mesos de setembre i octubre. Creiem que aquesta tensió s’hagués pogut evitar fàcilment comunicant de forma clara tant la decisió presa com el pla d’implementació associat.

Per altra banda, conèixer de forma sobtada a inici de setembre que el Departament destinarà 170 milions d’euros a aquesta política per començar el curs sense vagues, dona sensació d’improvisació, poc rigor i falta de fonamentació. Una inversió d’aquesta magnitud hauria d’estar planificada, ubicada dins d’un pla estratègic a mig-llarg termini, amb criteris de màxima qualitat educativa, en lloc d’aparèixer com a decisió puntual, de caràcter tàctic-polític, per superar una cojuntura de pressions i tensions amb els sindicats. 

Per tot el que s’ha exposat anteriorment, des del Clam Educatiu proposem ajornar l’aplicació d’aquesta decisió al curs 23-24. Creiem que intercanviar una hora lectiva per una de coordinació presencial pot aportarqualitat educativa, però no a mig curs.

17/11/22

Per programar, avaluar i dissenyar experiències d’aprenentatge adaptades a les necessitats de l’alumnat cal fer-ho en equip, i per això es necessiten hores. Cal garantir uns horaris laborals que possibilitin la reflexió conjunta i el treball en equip amb el claustre, per la qual cosa cal revertir la condició de 24h permanència al centre a Secundària (30h a Primària) per tal de facilitar la coordinació i cooperació entre docents.

17/11/22

Ja fa anys que existeix un consens a nivell internacional sobre la inclusió de tot l’alumnat com a element essencial per a un sistema educatiu de qualitat i, en general, per a una societat democràtica. A Catalunya, el decret 150/2017, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu va suposar un pas endavant de gegant, apostant per escolaritzar el màxim d’infants a l’escola ordinària amb el suport de diferents tipus de mesures segons quines siguin les necessitats d’aprenentatge de cada alumne. Però la realitat és que el sistema encara és lluny de ser inclusiu.

El decret va ser una bona declaració d’intencions però impossible de desplegar a la pràctica, ja que ha anat acompanyat d’una claríssima manca de recursos. Evidentment, el primer impacte negatiu recau sobre l’alumnat. Per citar algun exemple, els docents ens trobem cada dia a les escoles casos d’alumnat que requereix mesures i suports addicionals i específics que segons el decret d’inclusiva els hauria de correspondre el suport d’un vetllador/a, però que a la realitat no el tenen o el tenen menys hores de les necessàries.

Ens trobem també amb un increment alarmant de problemes de salut mental (autolesions, intents de suïcidi, etc.) en els infants i adolescents, especialment després de la pandèmia, que no s’estan atenent correctament: ni tenen el suport d’un vetllador/a a l’aula ni reben l’atenció psicològica que els hauria d’oferir el CSMIJ (Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil) o l’hospital de dia.

Si bé som conscients que per avançar en educació inclusiva no n’hi ha prou amb invertir més recursos, sí que creiem que aquest és un factor totalment imprescindible. La complexitat de gestionar aules amb 25-30 alumnes, on diversos requereixen d’un acompanyament gairebé individualitzat de forma continuada és un repte inabastable amb les condicions actuals. 

Així doncs, la baixa inversió en inclusió també impacta de forma negativa sobre el professorat: ens veiem incapaços de gestionar aquestes situacions amb els recursos de què disposem i, per tant, acabem generant un sentiment d’impotència i frustració en constatar que, tot i voler fer bé la nostra feina, no podem. 

A partir de l’entrada en vigor del decret, diverses entitats socials, col·lectius i institucions han insistit en la necessitat de traspassar el marc normatiu a les aules per avançar de forma real, com l’informe del 2021 del Síndic de Greuges, l’informe del 2022 de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, l’Anuari 2022 de la Fundació Bofill o el debat promogut per la Xarxa de Professionals per l’Escola Inclusiva de Catalunya.

Des del Clam Educatiu creiem imprescindible la feina feta per totes les entitats que han tractat la qüestió amb profunditat i que l’han posicionat amb la urgència que mereix. Alhora, recolzem les mesures i canvis que es proposen en els diversos informes i articles, entre els quals destaquem la necessitat i urgència de:

• Incrementar les hores dels professionals de suport a l’aula.

• Implementar canvis organitzatius i metodològics per atendre millor tot l’alumnat. Caldria, per exemple, fer més codocències i co-tutories, però amb la plantilla actual no arribem als mínims desitjables. 

• Canviar la mirada de la comunitat educativa sobre l’alumnat: l’educació inclusiva no només afecta a l’alumnat amb necessitats educatives especials, sinó que tothom pot requerir d’acompanyament i suport en moments determinats. 

• Millorar la formació dels docents sobre educació inclusiva, especialment en els graus d’Infantil i Primària i en el Màster de Formació del Professorat. 

• Incrementar urgentment els recursos destinats a la salut mental, especialment en el cas d’adolescents i joves. 

• Incorporar nous perfils als centres educatius que facilitin una millor atenció a tot l’alumnat i les famílies: psicòlogues, educadors socials i altres.

• Acabar amb la segregació escolar entre centres i dins d’un mateix centre (grups de nivell) per tal que les escoles i els grups-classe siguin representatius de la realitat social. 

• Incrementar les hores i disponibilitat dels EAPs (equips d'assessorament i orientació psicopedagògica) als centres educatius.

• Fer més transparents els criteris d’assignació de vetlladores i vetlladors a l’alumnat que ho pugui requerir.

• Abaixar la ràtio alumne/docent en els entorns de més complexitat.

Per tot això, des del Clam Educatiu demanem:

• Més inversió en educació inclusiva al Departament d’Educació. A l’inici del curs 22-23, amb l’anunci de la reducció d’una hora lectiva a partir de gener de l’any 2023 gràcies a una inversió de 170 milions d’euros, el Departament d’Educació va demostrar la seva capacitat de mobilitzar recursos per aquelles qüestions que considera necessàries i urgents. Creiem que el Departament d’Educació hauria d’utilitzar aquesta capacitat per a una qüestió tan rellevant com la inclusió.

• Priorització i acció coordinada entre diferents conselleries de la Generalitat i altres administracions públiques. Avançar en educació inclusiva és un repte de caire sistèmic, per tant, requereix de la implicació de conselleries que van més enllà del Departament d’Educació, especialment Salut i Drets Socials. Alhora, també creiem necessària la implicació d’altres administracions públiques, des del Ministerio fins a les administracions locals.

17/11/22

Les docents són la base del sistema educatiu, per això és clau garantir-ne la seva bona formació i que només aquelles persones amb un nivell competencial determinat puguin exercir la professió.

En primer lloc, pel que fa a la formació inicial, cal vincular-la més al nou currículum competencial, que tingui un caràcter més pràctic i que estigui estructurada de forma globalitzada. Per exemple, és incoherent demanar a les docents que facin propostes educatives globalitzades quan el Màster de Formació del Professorat encara s’estructura per especialitats equivalents a les assignatures. Les universitats han de canviar els graus d’Educació Primària i, especialment, el Màster de Formació del Professorat. La Conselleria d’Universitats ha de facilitar normativament que això sigui possible.

En segon lloc, és imprescindible que les docents novells facin un període de residència docent en centres educatius de referència abans de ser habilitades per exercir la professió. Creiem que caldria un programa d’acompanyament docent i d’aterratge a la professió com el que fa anys que té l’àmbit de la salut (el sistema MIR).

En tercer lloc, la selecció docent és tan o més important que la seva formació. Com succeeix en qualsevol professió, no tothom ha de poder ser docent. Caldria, per tant, establir sistemes de selecció competencials que permetin evidenciar que aquelles persones que accedeixen a la professió docent tenen el perfil competencial per exercir-la.

17/11/22

Els nivells de segregació escolar són alarmants a Catalunya des de fa molts anys. Com sovint passa, això té més impacte sobre els infants i adolescents d’entorns més desafavorits. És urgent que el Departament d’Educació i els municipis acabin amb les escoles segregades. Se sap que la segregació és un problema que es pot resoldre i se sap com fer-ho, per tant, és moment per a què les administracions competents hi destinin els recursos i la voluntat política necessaris per aconseguir acabar amb els centres segregats: cal una aplicació real i completa del decret d’admissió.

17/11/22

Tan rellevant són les decisions que es prenen com el procés que es segueix a l’hora de prendre-les.

En una societat democràtica i participativa, la política s’ha de desenvolupar en diàleg amb la societat, i la societat s’organitza de diferents formes: associacions, cooperatives, sindicats, fundacions, etc. Prendre decisions de forma unilateral pot ser més àgil, però també menys legítim i menys estable. El Departament d’Educació ha de comptar amb les professionals de l’educació a l’hora de prendre decisions. Una decisió amb sentit, però presa de forma unilateral i mal comunicada, es converteix en una mala decisió.

Per altra banda, les professionals de l’educació hem de ser interlocutores vàlides, responsables a l’hora de buscar terreny comú amb les altres institucions i impulsores del canvi, sense perdre de vista mai la funció social de l’escola.